Strategy: How the ESB delivers on the value of SOA

Aquesta sessió ha estat a càrrec del senyor Dave Chappel de Sonic Software.

Si en algun dels missatges d'aquest bloc llegiu que les conferències són avorrides no en feu cas. Es veu que a banda de la passió pel software, la passió per l'arquitectura també existeix ;-) i provoca més estralls.

Després d'una introducció on ha explicat perquè les solucions basades en brokers EAI i servidors d'aplicacions no són prou bones i perquè els WS són bons, però no son més que una part de la solució per aconseguir una arquitectura amb totes les característiques que no repetiré jo un altre cop aquí, ha passat a presentar què es això de l'Enterprise Service Bus.
Per evitar-vos el ridicul de que us vegin algun dia intentant parar-ne un pel carrer, intentaré transmetre la seva definició:
Un ESB es una infrastructura software destinada a actuar com a eix d'una arquitectura SOA, capaç de mediar, controlar i connectar aplicacions i serveis en entorns altament distribuits i diversos.
Així doncs, Carles, pot ser un producte i ja s'ha encarregat el senyor Chappel de recordar-nos que Sonic en té un.

A banda de la independencia i acoblament feble ens ha insistit força en la facilitat de configuració i distribució dels serveis que dóna als encarregats del sistemes sobre tot si pensem a nivell de grans empreses d'àmbit supranacional - o potser hauria de dir "supraestatal" :-)

A continuació se li ha acudit posar un exemple de com és de fàcil d'escalar un servei com podria ser una transformació de dades amb XSLT amb una infrastructura tipus ESB en comparació a una infrastructura tipus EAI, el Biztalk sense anar més lluny. I, a efectes pràctics, aquí s'ha acabat la conferència, almenys tal com la devia tenir prevista el ponent.

Resulta que hi havia 2 senyors de Microsoft. El primer, després de sentir l'exemple no s'ha pogut estar d'intervenir per dir que les afirmacions del ponent no eren certes. De la discussió posterior s'extreu que BT si que suporta l'escenari (tot i que suposo que implicaria un cluster, més llicències de BT i no sé si alguna sé si alguna més). Quan ja semblava que es posaven més o menys d'acord, el segon ha intervingut per dir que l'exemple era poc realista i que les transformacions XSLT formen part del propi Windows i que el framework de .NET ja les porta, que no cal complicar-se la tant, vaja. Al final el ponent ha optat per seguir la exposició (amb una altra cara, per cert)

El que ha vingut després ha estat una explicació dels detalls de com és un ESB i com suporta escenaris de workflow molt fàcilment i només tocant la configuració.

En resum, detalls de safareig a part, la sessió ha estat d'un nivell molt respectable i el ponent semblava tenir bastant per la mà el tema inclús a nivell d'implementació. Llàstima que fos la darrera del dia perquè a aquelles hores el cap començava a dir prou.