Tuesday, November 08, 2005

Keynote: Changing the Rules of Systems Architecture

Arvindra Sehmi, de Microsoft ha proposat en aquesta ponència una redefinició del procés de creació de Sistemes.

Part 1: Introducció

El principal objectiu del seu parlament ha estat fer decréixer els costos de manteniment, que segons els seus càlculs pugen fins al 70% del temps de desenvolupament, per poder dedicar el temps a altres aspectes que pugin donar un valor afegit al nostre treball.

De fet, el paradigma ideal contemplaria baixar aquests costos tot i que la complexitat pugés. Més encara, si aconseguim fer decréixer aquests costos inherents a qualsevol procés de creació de Sistemes, podrem reduir els seus costos globals i, fins i tot, la seva complexitat. Tot això respectant els principis bàsics que tota arquitectura de Sistemes ha de tenir en consideració: Transparència, Consistència, Predictibilitat, Disponibilitat, Seguretat i Suportabilitat.

Un altre punt crític que va destacar a l’hora de desenvolupar un Sistema és aconseguir una bona interacció amb el seu entorn:
  • Amb el repositori de Dades: Continuïtat, Tractament de contingències, Recuperació de dades, etc.
  • Amb l’entorn de l’Organització: Cohesió amb els processos operacionals
  • Amb l’entorn de Control:
    o Instrumentació i Monitorització (Què està passant?)
    o TroubleShooting i Root Causes (Com solucionar-ho?)
  • Entorn de Previsió: Establir estratègies planificades de modificacions de l’arquitectura.


Retornant als objectius desitjables, Arvindra Sehmi donava molta importància a incrementar el número d’hores dedicades al disseny en lloc de passar-les per alt per després dedicar molt més temps en el desenvolupament de les solucions i el seu manteniment.

També hi va destacar tres rols i va destacar la importància de la seva intercomunicació:
- Desenvolupador d’Aplicacions: Qui desenvolupa l’arquitectura.
- Professional de les Tecnologies d’informació Qui fixa els punts fonamentals i les limitacions.
- Usuari format: Usuari que té uns coneixements prou sòlids com per poder retroalimentar els altres dos rols.


Part 2: Alternativa de Microsoft


Un cop arribats a aquest punt, la conferència es va centrar en l’exposició de la alternativa que Microsoft té per liderar aquesta revolució tecnològica garantint els requeriments anteriorment citats. Una revolució que tindrà lloc en els següents 2-3-4 anys i que té un cicle de vida estimat de 15-20 anys de vida útil.

El concepte que es va desenvolupar va ser el de DSI (Dynamic Systems Initiative) que consta de tres eixos principals: Coneixement, Model i Cicle de Vida.


Què necessita DSI?
- Una manera genèrica de modelar el coneixement.
- Una manera genèrica de comunicació amb el Sistema.


Aquestes necessitats es satisfan mitjançant un nou model anomenat SDM (System Definition Model) que formarà part del nou Visual Studio 2005 que permetrà garantir:
- Control d’Activitat, mitjançant Microsoft Operation Manager.
- Configuració i canvi, mitjançant Microsoft Systems Management Server.
- Simulació i Planificació, mitjançant Microsoft System Center Capacity Manager.

Un dels principals objectius que te SDM és cercar una manera de reutilitzar processos simplificant així tot el procés de creació/modificació/manteniment d’Arquitectura de Sistemes.

Tot i així, des de Microsoft volen tocar de peus a terra establint dos conceptes contraposats: L’Oughtness, o com les coses haurien de ser i l’Isness, o com aquestes mateixes coses acaben sent. SDM vol reduir l’espai entre aquests dos conceptes, essent el paradigma utòpic de DSI el de l’existència de sistemes auto-dirigits i auto-mantinguts. Aquest paradigma utòpic rep el nom al·legòric de Nirvana.


Finalment, ens van fer cinc cèntims de la fulla de Ruta que Microsoft té per als següents anys:
2005: Windows Server 2005 R2.
2006: Computer Cluster Solution i WinFx
2007: Longhorn Server

Part 3: Demo

Una demostració, feta per Beat Schwegler Sbilordo de Microsoft, mitjançant Visual Studio 2005 de les diferents capacitats que el sistema DSI pot oferir, com creació i reutilització de Sistemes, establiment de llindars entre el Front-End i el Back-End d’un Sistema i les diferents formes d’interrelació dels mateixos.

2 Comentaris:

Blogger J.R. ha dit...

Keynote: Changing the rules of systems Architecture

La conferència ha començat exposant els problemes de cost que suposen els sistemes IT. En el 94 el cost es centrava en posar en desenvolupar el sistema. Actualment, però, el cost es centra en el suport del sistema un cop implantat donat la seva complexitat. A més a més, és possible que hi hagi parts del sistema no documentades i que només hi hagi consciencia del seu funcionament al cap de la persona que el va crear.

Aquest motiu i el fet que els sistemes actuals cada cop requereixen de més propietats: escalabilitat, reusabilitat, extensibilitat, ... i sobretot cohesió (Sembla ser que cohesió és la paraula que Microsoft vol posar de moda com a “paramount” de les propietats dels sistemes) fan necessària la implantació del Microsoft Operations Framework. Amb el MOF tenim les següents avantatges:


- Model Basat en ITIL
- Podem coneixer i confirmar el 80% del cost del projecte en temps de disseny, no en producció.
- El coneixement es troba en el model de software no en el cap d’una persona.
- Reduir el cost de suport, un cop implantat el sistema.

El model de software es SDM (systems definition model) que serveix tant per modelitzar el coneixement com per modelitzar les comunicacions amb els sistemes.
SDM es podrà modelitzar mitjançant Visual Studio .NET (hem pogut veure una demo i semblava bastant potent).

Després hem vist una timeline dels diversos productes de Microsoft i com s’integren en el model:

- MS Operations Manager: What is happening
- MS Systems Management Server: Configuration & Change
- MS System Center Capacity Manager (Aquest es nou): Test & Forensic Simulation
- Visual Studio .NET : Per modelitzar SDM

7:36 AM  
Blogger lleonard ha dit...

Sobre el que comenta el David, per ser exactes diria que el que va comentar el senyor Sehmi va ser que dels costos totals que té una aplicació en el seu temps de vida, el 30% correspon als costos de desenvolupament i el 70% als costos de manteniment.

Una altra data interessant que es va donar a la presentació és que el 80% dels costos que tindrà un sistema nou al llarg de tot el seu temps de vida, es determinen en temps de disseny (a causa de les eleccions que es fan d'arquitectura, etc.) En canvi, els costos reals incorreguts en el moment que s'adquireix aquest compromís segurament és només el 8%. Això provoca el concloure que en temps de disseny cal estudiar bé les repercusions que tindran les eleccions que es facin, ja que una elecció per reduir costos a curt termini pot fer-los créixer a llarg termini. El senyor Sehmi va resumir això amb la frase "Design for Operations".

Afegir també les "capes de serveis" sobre les que es basa un sistema segons Microsoft: De més alt nivell a més baix:
- Solution Services
- Application Services
- Operating Services
- Execution Services
- Physical Services

Finalment, en referència al que comenta en David de l'Oughtness i l'Isness, afegir que el senyor Sehmi va mencionar un tercer concepte que és el "Wasness", que vindria a voler significar l'anàlisi que es fa a posteriori de com ha anat l'operació dels sistemes.

11:07 PM  

Post a Comment

<< Home